El passat  7 de febrer, el pare Julio Feliu, missioner a Malawi,  ha estat entre nosaltres per a donar-nos testimoni de com arriba l’ajut de Mans Unides i de quina és la situació d’un dels païssos més pobres de l’Africa.

 En primer lloc, per que va escollir Malawi ? <=> Vaig demanar anar a Malawi, ja fa 44 anys, perquè era un dels païssos més pobres del món. Volia estar entre els pobres i els he donat tota la meva vida. Me’n torno cap allà d’aquí pocs dies.

 I passats 44 anys, com està ara Malawi ? <=>Malawi, al cor de l’Africa austral, està avui dominada per la SIDA, es calcula que un 25% de la població està infectada. Hi ha gairbé dos milions d’orfes. Per això el lema de Mans Unides “La salut, dret de tots, Actua !”, en el cas del meu país està més justificat que mai.

 Com afecta el joc polític internacional a aquesta situació ? <=>Malawi no te grans recursos naturals coneguts i per tant, ningú s’en recorda del país. D’altra banda, això pot ser un avantatge, perquè ningú hi ve a organitzar cap guerra. El Govern s’ha enemistat amb les grans potències i aquestes l’estan sancionant amb mesures econòmiques que perjudiquen greument a la població més pobra, que és la gran majoria. Les minories riques no pateixen mai aquestes sancions. D’aquí pocs mesos ens quedarem sense fàrmacs contra la SIDA, que fins ara ens han estat enviats gratuïtament, i la població quedarà totalment desprotegida. D’altra banda, com que l’exportació principal del país és el tabac, i ara Occident fuma molt menys, el país te una greu manca de divises. Hem de fer cua de tres  o quatre dies per fer benzina …, la situació social està al límit. I sembla que els païssos rics sempre troben una excusa per a no ajudar el desenvolupament. Allò del 0,7 % és ja història.

 Vostè creu que els sistema de finançament de projectes ofert per Mans Unides és eficient ? <=> Sovint ens enfadem amb Mans Unides, perquè son molt exigents i meticulosos per assegurar-se de la viabilitat dels projectes i de la seva justificació posterior. Però entenem perfectament que hi ha d’haver rigor, sino els diners es perden pel camí. De fet, el sistema que empra Mans Unides, penso que és el que hauria de fer servir la cooperació internacional a gran escala: rigor professional i protagonisme de les persones beneficiàries. L’ajut sense control només fa que afavorir la corrupció.

 Posi’ns us exemple de cooperació que vostès hagin rebut de Mans Unides. <=> Nosaltres tenim escoles i centres de salut. Nosaltres n’assegurem el funcionament present i futur. Mans Unides ens ha finançat el material escolar, un equip de video, l’equipament de les cuines, una motocicleta … Tot plegat pot semblar anecdòtic; però son ajudes molt importants que permeten que allò funcioni cada dia. La gent sap que a Occident, fora dels circuits oficials, hi ha persones que treballen contra la pobresa i la injustícia.

 La Xina, és el nou imperi colonial d’Àfrica ? <=> Això sembla. Després dels musulmans i dels anglesos, ara tenim els xinesos. Però el seu estil és diferent. Fan molts regals que beneficien particularment les classes dominants del país … per tal de que els facilitin els camins per obtenir els recursos naturals. Penso que podrien invertir en educació i sanitat, enlloc de regalar magnifics hotels de cinc estrelles o barris residencials.

 Amb tot aquest entorn, hi ha espai per a l’esperança ? <=> Jo dic: “No malaeixis la foscor. Encén una espelma !” I això és el que estem fent, també amb la vostra ajuda. Donar llum a aquella gent i, sobre tot, passar la torxa perquè puguin il.luminar-se ells mat