El passat divendres tingué lloc la xerrada del missioner claretià Juan Ángel Artiles a la sala d’actes de l’Acadèmia Catòlica amb una nodrida assistència de públic.

 

L’activitat va estar organitzat per la delegació de Mans Unides a Sabadell.

En la seva presentació, el Sr. Artiles va fer una interessant exposició de la situació del Timor Oriental des de la seva independència de Portugal el 1975, la subseqüent guerra civil entre faccions, la invasió del país per part d’Indonèsia amb el suport dels EEUU i Austràlia i finalment com la reiterada lluita dels timorencs per aconseguir la independència va permetre que per resolució de la ONU, el 30 d’agost del 1999 es celebrés un referèndum i amb un resultat positiu del 78,5%, tot i la repressió posterior de les forces armades indonèsies i unitats paramilitars, el 20 de maig del 2002, Timor Oriental fos definitivament independent.

Malauradament totes les lluites, molt sagnants, van deixar el país en la misèria.

Amb una població de poc mes d’un milió d’habitants, un 25% van perdre la vida en el període 1975-1002.

Timor Oriental, un país en situació de post-conflcite, està considerat un “país fallit” segons la ONU bàsicament per la manca d’infraestructures bàsiques, manca de serveis en salut i educació, degradació econòmica i corrupció.

Es en aquest context que els missioners i l’ajut puntual de la ONU tracten de crear una seguretat alimentària i una rehabilitació agrícola sostenible cercant la diversificació dels productes de la terra i aconseguir, per tant una adequada dieta alimentària que faciliti, entre altres coses, un millor desenvolupament físic i cognitiu dels nens i joves.

També es treballa en millorar la distribució dels productes agrícoles entre les diverses àrees del país per aconseguir un mínim de rendibilitat de les collites dels pagesos.

Amb el suport econòmic de Mans Unides, actualment s’està construint un hivernacle i un magatzem de llavors per facilitar una millor diversificació i adaptació al clima de nous conreus.

L’altre aspecte fonamental és formar als joves a resoldre conflictes de forma no violenta. En definitiva aprendre a conviure.

Es molt difícil superar una història recent tant sagnant però com diu el missioner claretià, “que el seu passat no condemni el seu futur”.