Els impactes ambientals provoquen fam i pobresa.Amb motiu del Dia Internacional de la Mare Terra, Mans Unides denuncia que el sistema alimentari actual és socialment i mediambientalment insostenible, i que són les persones més vulnerables del planeta que pateixen més les conseqüències pel que és necessari donar suport i respectar els sabers tradicionals indígenes i incloure’ls en els processos de desenvolupament.

Per això, els projectes de desenvolupament que Mans Unides promou es realitzen sempre a petició de les organitzacions locals i en coherència amb la realitat que es viu a cada lloc. L’ONG destina un gran nombre de projectes al suport a les poblacions indígenes, sobretot a Llatinoamèrica i, al costat d’ells, es treballa de manera respectuosa a la cosmovisió indígena i salvaguardant els valors i els sabers tradicionals d’aquesta població.

Cosmovisió Indígena de la Terra

El sistema alimentari mundial actual està tenint greus conseqüències per al medi ambient a causa de la sobreexplotació dels recursos, la pèrdua de la biodiversitat, la contaminació de la terra i l’aigua, l’esgotament d’aqüífers, el deteriorament de la fertilitat … etc. És obvi que aquests impactes mediambientals es converteixen en impactes socials negatius sobre les persones que pateixen inseguretat alimentària, vulnerabilitat davant desastres naturals, inseguretat energètica i falta d’accés a l’aigua neta i a matèries primeres, entre altres greus conseqüències. “En posar el benefici econòmic sobre les persones i el seu dret a l’alimentació, el sistema alimentari actual s’ha convertit en un model altament insostenible en termes ambientals”, assegura Waldo Fernández de Mans Unides.

Cartell del Dia Internacional de la Mare Terra 2017Segons la FAO, gairebé 800 milions d’éssers humans pateixen quotidianament els efectes de la pobresa i la fam, i en la base està la desigualtat en la propietat i la gestió de la terra com a recurs productiu. Mans Unides recorda que 550 milions de petits camperols només tenen accés al 12% de les terres cultivables i amb prou feines el tenen als mercats, a l’assistència tècnica o a crèdits. No obstant això, són ells els que produeixen el 70% dels aliments ecològics i els que utilitzen llavors tradicionals i models de cultiu que cuiden el medi ambient.

Els processos de cooperació al desenvolupament de Mans Unides promouen models agrícoles i ramaders adaptats al seu entorn, així com la millor productivitat de la terra amb mètodes ecològics i la defensa de llavors natives. Waldo Fernández insisteix que, com ja fa Mans Unides, les ONGD han de “donar suport a iniciatives que ajudin a aturar la destrucció mediambiental i a eliminar les pràctiques immorals de mercantilització de la producció d’aliments. A més, s’han de tractar de promoure els canvis socials, econòmics i polítics que facilitin un model alimentari més just i respectuós amb tots els éssers vius que habitem la Terra”.

L’expressió “Mare Terra” s’usa en nombrosos països i regions del món per referir-se al nostre planeta. Aquesta “Mare Terra” o Pachamama és, a més, el nucli de la cosmovisió indígena o sistema de creences i de comportament ecològic-social de molts pobles d’Amèrica del Sud. Des de l’any 2009, el 22 d’abril se celebra a tot el món el Dia Internacional de la Mare Terra per ressaltar “la interdependència existent entre els éssers humans, les altres espècies vives i el planeta que tots habitem” i recordar que “per arribar un just equilibri entre les necessitats econòmiques, socials i ambientals de les generacions presents i futures, cal promoure l’harmonia amb la natura i la Terra”.

Foto del projecte de FUNDESASE a Jalapa

Projecte a Guatemala

Guatemala és un dels països d’Amèrica amb els índexs més alts de desnutrició. En el conegut com el “Corredor Sec”, al Departament de Jalapa, els índexs de desnutrició i d’inseguretat alimentària són dels més alts. I aquesta situació és encara més greu entre les comunitats indígenes de l’ètnia Poqomam de Sant Carles Alzatate i en les muntanyes de Xalapán. En aquesta zona i gràcies a un procés que durarà quatre anys, Mans Unides està promovent programes que inclouen el suport a l’agroecologia i als cultius tradicionals, així com l’enfortiment comunitari i la defensa del territori d’aquestes comunitats.

Amb aquest projecte, s’està aconseguint que 450 famílies de 10 comunitats indígenes i 100 líders d’altres 10 comunitats incrementin la seva producció sostenible i agroecològica i assegurin la seva seguretat alimentària en aconseguir un consum d’aliments sans i variats. A més, s’està enfortint la seva organització local i la formació tècnica per aconseguir defensar els seus territoris davant les amenaces d’indústries extractives de metalls a la zona. El projecte “Enfortiment comunitari per al desenvolupament rural i l’agroecologia”, està sent realitzat pel soci local de Mans Unides al país FUNDEBASE (Fundació per al Desenvolupament i Enfortiment de les Organitzacions de Base) i compta amb el cofinançament públic del Fons Pitiús de Cooperació i l’Ajuntament de Majadahonda (Madrid).

Reunió a PROAGRO

Treballant a Bolívia

A Bolívia, el soci local de Mans Unides, PROAGRO acaba de començar un projecte bianual per enfortir les capacitats de les organitzacions camperoles i comunitàries del municipi de Tomina, al Departament de Chiquisaca. L’objectiu d’aquesta intervenció és millorar la producció agrícola sostenible destinada al mercat i consum de les famílies de 20 comunitats indígenes quítxues i reforçar el paper actiu de la dona.

Per a això, la intervenció està centrant-se a donar poder a les organitzacions i associacions de productors de la zona en incidència política i participació ciutadana. Però també s’estan fomentant les pràctiques agrícoles sostenibles per augmentar la producció i processos de transformació i comercialització de manera que es millori l’economia de la zona. El projecte compta amb el cofinançament del Govern Basc.

Félix Ametlles, gerent de PROAGRO, soci local de Mans Unides, ens explica quina és la situació de la població amb la qual es treballa en aquesta zona de Bolívia i com en aquesta regió del planeta: “El canvi climàtic significa vida o mort per a les famílies que basen la seva vida en l’agricultura”.